ENTREVISTA A JORDI GAYÀ

ENTREVISTA A JORDI GAYÀ

LA FIGURA DE RAMÓN LLULL

Mn Jordi Gayà Estelrich és nat a Sant Joan, 1948. Sacerdot de la Diòcesi de Mallorca. Doctor en Teologia per la Universitat de Freiburg, Alemanya. És professor a l'Institut Superior de Cièncias Religioses de Mallorca i a la Facultat de Teologia de Catalunya. Compta amb una ampla bibliografia sobre l'obra de Ramon Llull.

Què destacaries de la figura de Ramón Llull?

Destacaria la coherència de la seva personalitat. Precisament perquè quan es repassa la seva biografia itinerant, els centenars d’obres escrites, la multitud de temes, d’estils, fins i tot de llengües que usa, la tendència immediata és ponderar que destaca en múltiples aspectes. Per això crec que s’ha de fer una passa més i identificar aquells trets fonamentals que aporten unitat a la seva activitat.

Certament, la primera resposta seria la seva fe que, a partir dels episodis que coneixem com “conversió”, el mou tota la resta de la seva vida. Però la fe indica sols un àmbit. Per això crec que s’hauria de concretar. I potser el que figura com a centre impulsor és la seva idea de l’home, la seva antropologia. No per un afany antropocèntric, sinó perquè l’home és allò que Déu ha posat en el centre de la seva obra i com a mostra directa del que Déu mateix és. I això no ho podria fer l’home si no se parteix d’allò que el defineix com a condició fonamental, la seva llibertat. En tres dimensions: lliure per respondre a Déu amb la fe, lliure per interactuar amb les altres amb la pau, lliure per obrar productivament en el món, en la naturalesa que Déu estima.

Ens podríem allargar parlant de totes les implicacions contingudes en aquestes paraules o demostrar-les amb paraules de Llull. Però crec que els lector de Ramon Llull no trobarà massa dificultats per comprovar-ho ell mateix.

Avui en dia, el projecte de Ramón Llull convida al diàleg entre religions, què suposa aquest camí?

El diàleg que proposa Llull es una conseqüència directa del que dèiem abans. Ningú pot respondre a Déu, tenir fe, si no és d’un manera totalment lliure. Per promoure aquesta fe, per tant, s’exclou en primer lloc tot recurs a la coacció i a la violència. I les paraules i els arguments de Ramon Llull són ben taxatius en aquest aspecte. En segon lloc, el camí més indicat és l’exercici de la capacitat intel·lectual i afectiva de l’home que des del coneixement de la naturalesa el porta al coneixement de si mateix i a l’encontre amb Déu, que, per a Ramon Llull, es dona de forma correcta en la comunitat dels cristians. Tercer, aquest procés requereix les condicions d’una comunitat - societat de pau i l’exercici honest de la raó humana en el manteniment d’un diàleg entre persones de diversa religió, que, per suposat, la coneixen i la viuen.

Crec que és un programa ben adaptable a les condicions del món contemporani.

Ramon Llull fou un home d'una gran visió humanista i contemplativa. La seva forta experiència religiosa va canviar la seva vida radicalment....

En aquest aspecte crec que se poden subratllar dos punts.

Per una part, l’exigència de Ramon Llull en la unitat de la dimensió intel·lectual i de l’afectiva en l’home. És el que ell expressa dient que la “ciència” no se pot desentendre mai de l’ “amància”.

Per que fa a la contemplació, que està a l’origen dels més bells escrits de Llull, dues coses són importants. Una, que la contemplació és la manera més humana de viure la fe. És clar, Llull no exigeix allunyar-se del món per ser contemplatiu; ben al contrari, és en la vida de cada dia, en el treball, en la família, dedicant-se a la mercaderia, que un és contemplatiu. Ho explica ben clar en el Llibre de contemplació.

La segona cosa important és que un objectiu de la contemplació és el raonament de la pròpia fe, és a dir la reflexió que ajuda a comprendre la pròpia fe i suggereix arguments per explicar-la als altres.

Què creus que aporta aquest gran home a la nostra societat actual?

Se m’ocorren moltes coses. Però, partint del dit abans, diria que la coherència. La nostra situació, no sols la personal sinó també la col·lectiva, és la permanent diversificació d’objectius i de mètodes.

Però també, la fe en la llibertat de l’home i en un projecte comú de pau.

Crec que llegint Ramon Llull es troben molts de suggeriments per fer realitat aquests objectius substancials de la humanitat.

Moltes de gràcies Jordi per haver compartir aquesta estona amb tots nosaltres !

Angela Ferrà.

Llicenciada en Ciències Religioses.

Professora de Religió