Entrades
ENTREVISTA A
JORDI GAYÀ
LA FIGURA DE
RAMÓN LLULL
Mn
Jordi Gayà Estelrich és nat a Sant Joan, 1948. Sacerdot de la
Diòcesi de Mallorca. Doctor en Teologia per la Universitat de
Freiburg, Alemanya. És professor a l'Institut Superior de Cièncias
Religioses de Mallorca i a la Facultat de Teologia de Catalunya.
Compta amb una ampla bibliografia sobre l'obra de Ramon Llull.
Què
destacaries de la figura de Ramón Llull?
Destacaria la
coherència de la seva personalitat. Precisament perquè quan es
repassa la seva biografia itinerant, els centenars d’obres
escrites, la multitud de temes, d’estils, fins i tot de llengües
que usa, la tendència immediata és ponderar que destaca en
múltiples aspectes. Per això crec que s’ha de fer una passa més
i identificar aquells trets fonamentals que aporten unitat a la seva
activitat.
Certament, la
primera resposta seria la seva fe que, a partir dels episodis que
coneixem com “conversió”, el mou tota la resta de la seva vida.
Però la fe indica sols un àmbit. Per això crec que s’hauria de
concretar. I potser el que figura com a centre impulsor és la seva
idea de l’home, la seva antropologia. No per un afany
antropocèntric, sinó perquè l’home és allò que Déu ha posat
en el centre de la seva obra i com a mostra directa del que Déu
mateix és. I això no ho podria fer l’home si no se parteix d’allò
que el defineix com a condició fonamental, la seva llibertat. En
tres dimensions: lliure per respondre a Déu amb la fe, lliure per
interactuar amb les altres amb la pau, lliure per obrar
productivament en el món, en la naturalesa que Déu estima.
Ens podríem
allargar parlant de totes les implicacions contingudes en aquestes
paraules o demostrar-les amb paraules de Llull. Però crec que els
lector de Ramon Llull no trobarà massa dificultats per comprovar-ho
ell mateix.
Avui en
dia, el projecte de Ramón Llull convida al diàleg entre religions,
què suposa aquest camí?
El diàleg
que proposa Llull es una conseqüència directa del que dèiem abans.
Ningú pot respondre a Déu, tenir fe, si no és d’un manera
totalment lliure. Per promoure aquesta fe, per tant, s’exclou en
primer lloc tot recurs a la coacció i a la violència. I les
paraules i els arguments de Ramon Llull són ben taxatius en aquest
aspecte. En segon lloc, el camí més indicat és l’exercici de la
capacitat intel·lectual i afectiva de l’home que des del
coneixement de la naturalesa el porta al coneixement de si mateix i a
l’encontre amb Déu, que, per a Ramon Llull, es dona de forma
correcta en la comunitat dels cristians. Tercer, aquest procés
requereix les condicions d’una comunitat - societat de pau i
l’exercici honest de la raó humana en el manteniment d’un diàleg
entre persones de diversa religió, que, per suposat, la coneixen i
la viuen.
Crec que és
un programa ben adaptable a les condicions del món contemporani.
Ramon
Llull fou un home d'una gran visió humanista i contemplativa. La
seva forta experiència religiosa va canviar la seva vida
radicalment....
En aquest
aspecte crec que se poden subratllar dos punts.
Per una part,
l’exigència de Ramon Llull en la unitat de la dimensió
intel·lectual i de l’afectiva en l’home. És el que ell expressa
dient que la “ciència” no se pot desentendre mai de l’
“amància”.
Per que fa a
la contemplació, que està a l’origen dels més bells escrits de
Llull, dues coses són importants. Una, que la contemplació és la
manera més humana de viure la fe. És clar, Llull no exigeix
allunyar-se del món per ser contemplatiu; ben al contrari, és en la
vida de cada dia, en el treball, en la família, dedicant-se a la
mercaderia, que un és contemplatiu. Ho explica ben clar en el Llibre
de contemplació.
La segona
cosa important és que un objectiu de la contemplació és el
raonament de la pròpia fe, és a dir la reflexió que ajuda a
comprendre la pròpia fe i suggereix arguments per explicar-la als
altres.
Què creus
que aporta aquest gran home a la nostra societat actual?
Se m’ocorren
moltes coses. Però, partint del dit abans, diria que la coherència.
La nostra situació, no sols la personal sinó també la col·lectiva,
és la permanent diversificació d’objectius i de mètodes.
Però també,
la fe en la llibertat de l’home i en un projecte comú de pau.
Crec que
llegint Ramon Llull es troben molts de suggeriments per fer realitat
aquests objectius substancials de la humanitat.
Moltes de
gràcies Jordi per haver compartir aquesta estona amb tots nosaltres
!
Angela Ferrà.
Llicenciada
en Ciències Religioses.
Professora de
Religió
